Virus del mosaic del cogombre

En aquesta ocasió toca parlar de com es possible evitar els efectes que el CMV té sobre les plantes que infecta i com aconseguir evitar que n’infecte més.

Actualment, per desgràcia, no existeix ningun tractament per curar una planta que haja segut infectada amb el CMV (a ligual ocorre amb la majoria de virus vegetals). Així, respecte al tractament de la malaltia, ens trobaríem davant un camp de coneixement més bé  escàs, on el principal “tractament” davant el virus es l’eliminació sistemàtica dels individus de la plantació infectats per controlar la propagació del virus.

Així i tot, eliminar els individus infectats sols es l’última mesura que cal considerar, una vegada ja no es pot fer res més. Per evitar que el CMV arribe a infectar una planta existeixen mètodes ben diversos, que presentarem a continuació:

• Utilització de roba i utensilis per al conreu que siguen nets i llavar-los de forma periòdica en substàncies desinfectants. Així, es redueix dràsticament la possibilitat de contagi per via antròpica.

• Arruixar periòdicament les plantes del cultiu amb olis minerals. S’ha pogut demostrar que aquestes substàncies li resulten desagradables als pugons a l’hora d’intentar menjar de la planta. Així, s’aconsegueix repel·lir l’acció dels pugons, que són també un dels principals vectors del virus.

• Cultiu de varietats resistents al CMV. Aquest mètode pot disminuir dràsticament l’impacte del virus sobre la collita sense necessitat d’aplicar mes mètodes de control. Així i tot, es tracta d’un mètode amb un alt cost econòmic, així que en moltes ocasions s’opta per el denominat “cultiu trampa“: aquesta tècnica consisteix en el cultiu de plantes de la varietat resistent a la perifèria del conreu i susceptibles al centre. Així, s’aconsegueix que, si un pugó infectat arriba al conreu, es diposite a menjar primer sobre plantes resistents i que, per al moment en que haja arribat al centre de la collita, on hi són les plantes susceptibles, ja no siga portador del virus. Aquest mètode del Cultiu trampa redueix enormement els costos que requeriria un cultiu complet amb plantes d’una varietat resistent. Cal citar que l’ús de varietats resistents sols es pot aplicar per evitar la propagació del CMV en cultius, i no en plantes ornamentals, ja que en aquest camp no existeix un mercat tan ampli de plantes amb resistències.

Aquestes podrien ser descrites com les coses que cal fer per reduir l’impacte del CMV. Però també resulta adient citar aquelles coses que cal NO fer per evitar la propagació del virus:

• No intentar eliminar una planta infectada tallant el brot. Açò pot esguitar les plantes colindants amb saba infectada i afavorir la propagació del CMV. A més, degut a la seua natura, el virus pot romandre a les arrels en èpoques desfavorables per al creixement de la planta, cosa que fa ben probable que, si no s’arranca l’individu d’una peça, amb l’arrel inclosa, no s’evite realment que el virus es propague.

• En el cas que estiguem davant un tipus de cultiu en què cal tornar a cultivar cada any o cada pocs anys, es faria imprescindible l’ús de varietats vegetals resistents, ja que al plantar varietats susceptibles, és possible que les restes de plantes infectades d’anys anteriors que hi siguen baix terra infecten al nou cultiu.

• L’ús de pesticides i substàncies químiques no resulta recomanable, degut a la seua baixa eficàcia. Aquestes substàncies, al atacar als pugons, els irriten, fent que boten d’una planta a altra abans de morir. Així, si s’aplica algun tractament d’aquest tipus, realment s’està afavorint que els pugons propaguen mes ràpidament el virus entre distintes plantes.

I açò es tot per hui. Gràcies per la vostra atenció. Manteniu-se connectats per no perdre-vos ninguna publicació!

Moltes de les infeccions resulten en plantes severament atrofiades, plantes menudes, engroguides i tupides. Les fulles poden mostrar un patró motejat. Un síntoma més cridaner ocorre quan les fulles no se desenvolupen correctament i adopten una forma filiforme semblant a l’aspecte dels circells de lleguminoses o cucurbitàces (sanes). Si les plantes afectades aconseguixen fructificar, els fruits quedaran atrofiats i inservibles.

El CMV infecta aproximadamet a un miler d’espècies vegetals en més d’un centenar de famílies, i pot causar nombroses pèrdues econòmiques.  Donada la gran quantitat de plantes a què afecta, a continuació es mostren alguns dels efectes en vegetals d’importància per al consum humà.

• Cucurbitàcies: Els símptomes poden variar molt entre plantes afectades. Una forta epinàstia (corvament de les fulles) reducció del nombre de fulles etc. Els fruit no són comercialitzables per la forta rugositat i coloració motejada que poden presentar.

• Solanàcies:  Als pimentons els símptomes foliars varien amb la etapa de la infecció. Comencen amb clorosi de les fulles joves sobre la part basal d’estes, o sobre la totalitat de la fulla. Li seguix una deformació que se pot presentar en diverses formes. En contrast amb ele verd obscur i brillant de les fulles sanes, són verdes i clares.

Quant a les tomaques, és determinant el moment de la infecció ja que si ocorre en etapes primerenques del seu desenvolupament els seus símptomes són més greus, adoptat coloracions groguenques i quedant molt atrofiades. Les fulles de les tomaqueres infectades presenten un símptoma molt característic, les fulles amb aspecte de circell.

Les plantes severament afectades produeixen pocs fruits, generalment menuts i amb mosaic i retràs en la maduració.

• Fabàcies: En les mates de fesols els símptomes consistixen en un enrotllament de les fulles, motejat verd i en ampolles i rgositat al llarg dels nervis principals. La pèrdua de fruits és major quan les plantes són infectades abans de la floració.Els fruits que se desenvolupen, són corvats, amb mosaic i menuts.

La malaltia de la planta pot ser confosa amb el mosaic del fesol comú, i per al seu correcte diagnòstic cal recurrir a la tècnica serològia ELISA.

• Apiàcies: Al cas de l’api, en un primer moment els nervis adopten una coloració clara i mosaic, per a donar pas més endavant a un engroguiment i fins i tot a necrosi. Els pecíols es mostren allargats, d’un marró translúcid i amb lesions. Els símptomes poden ser transitoris.

El CMV es transmet principalment pels àfids (pugons) i també es pot transmetre mecànicament per l’acció antròpica, és a dir per l’acció dels éssers humans. El virus es transmet fàcilment conreant i fins i tot tocant les plantes sanes després d’haver tocat les infectades, ja que la saba s’impregna a les mans i la roba dels llauradors. No obstant això, CMV és menys estable que el virus del mosaic del tabac i per tant no és tan fàcil de disseminar pels éssers humans.

El virus, que es va estendre pels àfids, té un període d’adquisició de cinc a deu segons i un període d’inoculació d’aproximadament un minut. No obstant això, després de dos minuts, la probabilitat d’inoculació disminueix en gran mesura i en les dues hores següents ja no és capaç de propagar-se a través d’aquest vector en particular. Va ser localitzat en un nombre variable d’espècies d’àfids  que es troba al voltant de 60-80 diferents i també es pot transmetre mitjançant la llavor. Entre els àfids més comuns trobem el Myzus persicae, que també rep el nom de pugó verd. Un altre vector de transmissió del virus és  Cuscuta spp.
Aquest virus pot passar l’hivern a les males herbes perennes, flors i plantes de cultiu per sobreviure en les arrels. A la primavera, el virus creix amb la planta i emergeix en les fulles superiors, on és recollit pels àfids i traslladat a altres hostes on causa una infecció sistèmica.

El genoma de CMV es compon de tres ARN de cadena única cadascun dels quals està tancat dins d’una proteïna de la coberta. En el procés de traducció d’aquest virus s’empra ARN subgenòmic. Un cop dins de la planta el virus és capaç d’inhibir la capacitat de les plantes per senyalitzar, donat que silencien gens en altres teixits. Això permet que el CMV puga envair més a la planta. Aquest virus es replica al citoplasma. El moviment del mateix té lloc a través dels plasmodesmes per a les transferències de cèl·lula a cèl·lula, però el floema s’utilitza per al moviment de llarga distància.

El virus del mosaic del cogombre també anomenat Cucumber Mosaic Virus (CMV) és un virus patogen vegetal de la família Bromoviridae, concretament pertany al gènere Cucumovirus. Dintre de la classificació de Baltimore pertany al grup IV, és a dir és un virus d’ARN monocatenari positiu o (+)ssRNA (en anglés). Fa una mida aproximada de 50nm.

Aquest virus presenta un ampli rang d’hostes naturals. Segons un estudi epidemiològic, aquest virus afecta a més de 1000 espècies de 365 gèneres distints que pertanyen a 85 famílies de mono i dicotiledònies. Entre les famílies més afectades trobem: Crucíferes, Solanàcies, Compostes, Fabàcies i Cucurbitàcies. Per tal que siga més proper per als lectors, resumint podem dir que pot afectar  al meló, pimentó, a la tomaca, les faves, la carabasseta, al cogombre…  Ens centrarem més en aquest últim.

Aquest ampli espectre d’infecció converteix el CMV en un dels primers causants de pèrdues econòmiques a nivell mundial en hortícoles i ornamentals cultivades a l’aire lliure. Així, ens podem imaginar que els principals afectats per aquest virus són els agricultors.

Ací vos deixem una reconstrucció del virus i també una imatge en microscòpia electrònica per tal que s’observe la grandària del mateix.

Benvinguts, dames i caballers.

El grup d’estudiants format per Alexis Maravilla, Marta Belda i Franc Casanova té l’orgull de presentar el seu propi blog que, seguint amb la tònica actual, tractarà la ciència de la virologia centrant-se en l’anàlisi i exposició de tota l’informació possible sobre una espècie vírica per a la fàcil comprensió d’aquest per part del nostre públic.

En aquest cas es tractarà el Virus del Mosaic del Cogombre (CMV per a les seues sigles en anglés) i totes les implicacions que té la seua existència en aquesta espècie vegetal de gran importància comercial.

El grup d’estudiants actualitzarà el blog de forma periòdica per mantenir satisfet i informat al nostre públic.

No dubteu en participar i comentar. Fins prompte!!