Efectes sobre la planta

Moltes de les infeccions resulten en plantes severament atrofiades, plantes menudes, engroguides i tupides. Les fulles poden mostrar un patró motejat. Un síntoma més cridaner ocorre quan les fulles no se desenvolupen correctament i adopten una forma filiforme semblant a l’aspecte dels zircells de lleguminoses o cucurbitàces (sanes). Si les plantes afectades aconseguixen fructificar, els fruits quedaran atrofiats i inservibles.

El CMV infecta aproximadamet a un miler d’espècies vegetals en més d’un centenar de famílies, i pot causar nombroses pèrdues econòmiques. Donada la gran quantitat de plantes a què afecta, a continuació es mostren alguns dels efectes en vegetals d’importància per al consum humà.

Cucurbitàcies: Els símptomes poden variar molt entre plantes afectades. Una forta epinàstia (corvament de les fulles) reducció del nombre de fulles etc. Els fruit no són comercialitzables per la forta rugositat i coloració motejada que poden presentar.

Solanàcies: Als pimentons els símptomes foliars varien amb la etapa de la infecció. Comencen amb clorosi de les fulles joves sobre la part basal d’estes, o sobre la totalitat de la fulla. Li seguix una deformació que se pot presentar en diverses formes. En contrast amb ele verd obscur i brillant de les fulles sanes, són verdes i clares.

Quant a les tomaques, és determinant el moment de la infecció ja que si ocorre en etapes primerenques del seu desenvolupament els seus símptomes són més greus, adoptat coloracions groguenques i quedant molt atrofiades. Les fulles de les tomaqueres infectades presenten un símptoma molt característic, les fulles amb aspecte de cirzell.

Les plantes severament afectades produeixen pocs fruits, generalment menuts i amb mosaic i retràs en la maduració.

Fabàcies: En les mates de fesols els símptomes consistixen en un enrotllament de les fulles, motejat verd i en ampolles i rgositat al llarg dels nervis principals. La pèrdua de fruits és major quan les plantes són infectades abans de la floració.Els fruits que se desenvolupen, són corvats, amb mosaic i menuts.

La malaltia de la planta pot ser confosa amb el mosaic del fesol comú, i per al seu correcte diagnòstic cal recurrir a la tècnica serològia ELISA.

Apiàcies: Al cas de l’api, en un primer moment els nervis adopten una coloració clara i mosaic, per a donar pas més endavant a un engroguiment i fins i tot a necrosi. Els pecíols es mostren allargats, d’un marró translúcid i amb lesions. Els símptomes poden ser transitoris.